Divendres 30 de Setembre de 2022

Publicacions

  • Col·lecció Els llibres del Consell

Els ports antics de Tarraco. Embarcadors, ports i platges del litoral tarraconense en època romana (s. II A.C.-III D.C.) de Patricia Terrado.

L’estudi sobre els ports antics és un tema d’actualitat que reuneix estudis de disciplines tan diverses com la història, la geologia o l’arqueologia subaquàtica. Les noves tecnologies apropen als investigadors i investigadores no només a conèixer els jaciments portuaris, sinó també a establir les relacions entre els ports, les seves jerarquies i les xarxes comercials.

En aquest llibre oferim un catàleg dels enclavaments portuaris del litoral tarraconense en un espectre cronològic comprès entre els segles II aC i III dC. Les fonts clàssiques, els estudis d’arqueologia i les dades geomorfològiques ens permeten aproximar-nos a col·locar sobre el mapa els ports que formaven part de la xarxa marítima de Tarraco.

L’objectiu d’aquest treball és conèixer els ports que poblaven el litoral tarragoní a partir de dades i evidències de diferent natura i origen.

En definitiva, aquesta investigació respon a la necessitat de completar els estudis sobre la ciutat de Tarraco i el seu territori centrant-nos en el port i les seves infraestructures auxiliars. El treball és una eina per a tots aquells investigadors i investigadores interessats en la història portuària tarragonina i del seu entorn, però també per a aquelles persones interessades pel patrimoni marítim de Tarraco.

La modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona (1774-1870) d'Agustí Agramunt. 

L’obra és un compendi de les principals actuacions realitzades en el camp de la millora de la xarxa de carreteres del Camp de Tarragona entre el darrer terç del s. XVIII i el darrer terç del s. XIX. Dins d’aquest poc menys d’un segle a mig camí entre la història moderna i la contemporània, s’hi culminaren fins a tres revolucions simultànies (la cultural, la política i l’econòmica) que transformaren per complet la societat i les seves necessitats logístiques i de mobilitat. La complexitat de les obres, la seva planificació i els costos elevadíssims de la seva execució foren un dels motors de les transformacions institucionals hagudes a la transició entre l’Antic Règim i els inicis del jove estat liberal. Catalunya, i concretament el Camp de Tarragona, foren espais de lideratge d’aquelles innovacions.

A l’obra s’hi detallen experiències frustrades, insuficiències econòmiques, dificultats entre la destrucció de múltiples conflictes bèl·lics i incapacitats de tot tipus. Però el lector també hi trobarà casos de carreteres que es culminaren amb èxit, experiències que precediren la legislació específica en carreteres, personalitats d’aquestes comarques que esdevingueren líders en la història viària del país i models d’organització com la Junta de Carreteres, que fou la primera de les expressions de govern autònom de Catalunya en època contemporània i en la qual els delegats tarragonins jugaren un paper cabdal.

Tot plegat configura un relat atípic de la història del jove capitalisme del Camp, que interpel·là tant el poble com l’elit del moment i constitueix un dels fonaments de l’estructura territorial que tenim avui dia.

Sota els peus del franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona 1956-1977 de Cristian Ferrer González. 

Lluny del que pugui semblar amb una ullada superficial, aquest no és només un estudi sobre el Partit Socialista Unificat de Catalunya a Tarragona. En aquesta monografia, s’hi articulen els camps del moviment obrer, de l’antifranquisme i dels canvis socials i polítics durant els anys daurats i també de crisi de la dictadura del general Franco. Es tracta d’una perspectiva holística que assumeix l’antifranquisme com un tot indeslligable de la societat en què neix i sobre la qual la seva actuació cobra sentit. La pretensió ha estat, doncs, la de prioritzar l’òptica social sobre el sorgiment, el creixement, l’expansió i les fites aconseguides per un ampli moviment antifranquista que tenia en el PSUC un dels seus partits de referència cardinals; una anàlisi social que indaga per què molta gent comuna va decidir jugar-se-la i començar a militar en el partit dels comunistes, o en els espais d’acció que aquest impulsava, per enfrontar-se a un règim ferotge contra tota dissidència; un retrat col·lectiu, una mena de prosopografia militant, en un espai i un temps determinats enquadrats en el seu context històric general per fer comprensible la lluita per les llibertats democràtiques des de Tarragona.

Poder Local, Govern i Assistència Pública: L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona de Josep Barceló Prats. 

La present obra, construïda amb una lògica de longue durée, pretén donar a conèixer un fenomen local, com és el naixement, l’evolució i les transformacions de l’assistència institucional a Tarragona, a partir de la seva inserció en processos de caràcter global. Aquest llibre, doncs, ha de ser llegit com una antropologia històrica de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona que explora els significats d’aquesta institució i els articula amb la manera de regir la “cosa pública” a Catalunya. Així, doncs, els eixos que fonamenten aquest projecte s’han basat en analitzar què hi ha darrera de la fundació d’una institució d’assistència, desenvolupar les bases del model d’economia política hegemònic al sistema hospitalari català de l’Antic Règim i la seva posterior articulació amb l’economia capitalista i, at last but not at least, interpretar les significacions culturals, socials, econòmiques i polítiques de l’hospital des dels seus inicis i fins l’actualitat. Tot plegat, té la vocació d’explicar el passat com una manera de comprendre el present i d’atalaiar el futur.

La població de Tarragona de la crisi Baixmedieval a la de l'Antic Règim. Aproximació a la demografia històrica d'Eduard Juncosa. 

La present obra, basada en una triple vessant: instrumental, expositiva i analítica, pretén donar a conèixer, a partir de l’estudi directe de les fonts primàries conservades i de la bibliografia disponible, el nombre de pobladors que habitaren Tarragona al llarg del gairebé mig mil·leni transcorregut entre l’ocàs de l’Edat Mitjana i l’esclat del Món contemporani (segles XIV a XIX). Però no només busca donar resposta a quants, sinó que també s’interroga sobre el com i el perquè de les diverses conjuntures, tot transcendint les meres xifres per arribar fins a les persones. La ciutat del Francolí, antiga capital imperial, hagué de lluitar amb coratge per fer front a múltiples adversitats, a crisis successives i, fins i tot, a la recurrent amenaça del despoblament. Aquestes pàgines són un elogi als esforços i a la perseverança d’uns avantpassats que aconseguiren sobreposar-se als obstacles per llegar-nos una ciutat viva on, a cada racó, s’hi pot respirar història.

El call jueu de Tarragona. Estudi històric i arqueològic de l'edifici de ca la Garsa i el seu entorn de David Bea, Sergi Navarro i Aleix González

El nostre cinema paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès de Pedro Nogales i José Carlos Suárez.

El primer franquisme sindical a Tarragona i comarca. Persones i actuacions d'Antoni Gavaldà.

Història, formació i usos de l'espai urbà medieval a Tarragona, segles XII-XIII de José Javier Guidi Sánchez i Alberto Villuendas Vázquez.

El Codony a l’inici del segle XVI. Paisatge, economia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir d’un capbreu de 1510Nova finestra d’Hèctor Mir Llorente.  Arxiu PDFInvitació en format PDF  Arxiu mp3Presentació en format MP3

Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi. Els moviments socials al Tarragonès (1975-2010)Nova finestra de Marc Suanes Larena.  Arxiu PDFInvitació en format PDF  Arxiu mp3Presentació en format MP3

De Kese a Tarraco. La població de la Tarragona romanorepublicana, amb especial referència a l’epigrafiaNova finestra de M. Isabel Panosa.  Arxiu mp3Presentació en format MP3

La família tarragonina a la segona meitat del segle XIVNova finestra d’Elisabet Gràcia i Vera. 

Supervivència de postguerra. El cas de TarragonaNova finestra d’Ester Magriñá. 

El setge de Tarragona de 1641Nova finestrade Manel Güell.

Les actituds de l’elit civil tarragonina durant la restauració (1890-1914). Cohesió interna, dependència externaNova finestra de M. Jesús Muiños.

L’Altra Riba. Trajectòries de vida i migració de dones d’origen marroquí al Camp de TarragonaNova finestra de Marta Alonso Ortiz del Rio.

El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona (segles XVI i XVII)Nova finestra de Josep M. Recasens i Comes.

  • Col·lecció Quaderns del Tarragonès

Quatre líders tarragonins de la República i de l’exili: Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo, Pere Lloret i Macià MallolNova finestra de Josep M. Roig, Sánchez Cervelló, Jordi Piqué i Montserrat Duch.

La Guerra Civil a la Comarca del TarragonèsNova finestra de Montserrat Duch, Jordi Piqué i Joan Serrallonga.

  • Adquisicions i distribució

Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i incrementar la divulgació de la nostra història i literatura, i, alhora, col·laborar en l’ampliació del fons bibliogràfic de les biblioteques de la comarca.

  • Compartir a
Consell Comarcal del Tarragonès

Consell Comarcal del Tarragonès
Carrer de les Coques,3 43003 Tarragona
Telf. 977 24 45 00 Fax 977 24 45 13
NIF. P-9300002-D