Història de la seu
Mirant cap a la Part Alta
Text: Jordi Granell March, arquitecte del Consell Comarcal del Tarragonès.
El Consell Comarcal es va posar en funcionament l’any 1988. Inicialment va ocupar diferents espais de l’edifici de Can Gasset, cedits per el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Aquesta situació, a precari, donava resposta a les minses necessitats de la nova administració. Molt aviat, el Consell va anar ampliant les tasques, la qual cosa va comportar la necessitat de buscar un lloc per instal·lar la seu.
S’estudiaren diferents propostes, agafant de seguida força la de l’Antic Hospital, un edifici poc conegut del que només se’n veien parts en una façana malmesa.
Aquells anys, administracions i institucions havien girat la seva mirada cap a la Part Alta. L’any 1983, l’ajuntament, amb la intenció de revitalitzar-la i regenerar-la, aprovava el Pla especial del centre històric -Part Alta-. Redactat per un equip pluridisciplinar, encapçalat per Lluís Cantallops, la definien com “un conjunt heterogeni que forma un tot unitari”.
En aquell moment, només l’Ajuntament, amb l’edifici de l’Antic Ajuntament, i la Diputació, amb el Museu d’Art Modern i el Conservatori de Música, hi tenien presència. Tot i que el Col·legi d’Arquitectes ja havia iniciat la construcció de la nova seu, a finals de 1987, i que la capçalera del Circ ja tenia el seu projecte de recuperació.
Un altra fet important va ser la signatura, al desembre del 1990, del Conveni d’intervenció conjunta a l’espai integrant del nucli antic de Tarragona, entre l’ajuntament i la Generalitat. Iniciant-se, tot seguit, diferents actuacions que tenien com a finalitat revitalitzar el teixit urbà de la Part Alta. Amb la responsabilitat, més enllà de l’estricte objectiu de millorar la imatge i les condicions d’habitabilitat, d’actuar en un àmbit carregat d’història viva, on es sobreposen monuments, traces i construccions de diferents èpoques, i en el que constantment es descobrien noves troballes.
Recuperar l’Antic Hospital, un edifici tant malmès i desconegut com important per la ciutat, va ser determinant en la decisió de la nova administració. Conscient que la restauració de l’edifici històric i la instal·lació de la seva seu contribuïa a la regeneració i posta en valor de la Part Alta.
Uns anys desprès la Universitat i el Departament de Cultura de la Generalitat també hi traslladaren la seva seu.
La recuperació de l’Antic Hospital
La compra i la cessió de la part propietat de l’ajuntament es materialitzaren el 1989. L’ambiciós projecte, de l’arquitecte Jaume Costa, es va adaptar a les necessitats de l’administració, sense perdre el seu principal objectiu: la recuperació de la façana romànica - gòtica. El Consell va donar-hi suport amb la finalitat de recuperar i retornar a la ciutat un edifici significatiu que el pas del temps havia diluït.
Malgrat que l’Hospital havia donat servei durant més de quatre segles (1171-1588), l’obertura del carrer de Santa Tecla i la nova distribució parcel·laria (iniciada a finals del segle XVI) havien engolit el recinte. Només l’emblemàtica façana, amb la seva lògia, s’havia conservat, sense que fos aliena als canvis d’ús i al pas del temps.
El 22 març del 1991 es varen inaugurar les noves dependències del Consell Comarcal a l’Antic Hospital.
Dos anys més tard, el 1993, es va restaurar la façana. Aquesta s’havia consolidat en l’actuació dels anys 1990-91, però faltava realitzar una intervenció específica de conservació i restauració dels elements que la constitueixen. El Taller escola de restauració de la Muralla va ser l’encarregat de realitzar els treballs.
Les ampliacions de l’edifici, la trobada del mur del tèmenos
Al poc temps d’instal·lar-se a la nova seu, el Consell va comprar els edificis del carrer de Santa Tecla núm. 1, 3 i 5 per a futures ampliacions. Tres parcel·les de petita superfície situades al sud del carrer Santa Tecla, resultat de divisions i vendes efectuades desprès que l’espai deixes de ser Hospital.
Entre l’any 1995 i 96, es va fer una primera ampliació en el solar del núm. 1, segons projecte de Jaume Costa. El projecte no tenia una especial complexitat: plantes lliures comunicades amb el nucli de comunicació vertical del primer edifici. A nivell arqueològic no varen aparèixer nous elements. Només la façana de l’edifici presentava alguns elements arquitectònics que mereixien ser conservats. Així es mantingueren la portalada de la planta baixa i la finestra i la balconada situades a la planta primera, totes elles emmarcades amb muntants i dovelles de pedra. Només es va desplaçar 50 cm més avall la finestra de la primera planta. Mentre que es dona una solució, amb continuïtat al primer projecte, a la darrera planta.
A principis de la dècada dels 2000, les cases núm. 3 i 5, del carrer Santa Tecla, restaven com quan s’havien adquirit. La seva adequació era necessària per donar cabuda als nous serveis del Consell i evitar el perill que representava l’estat de conservació dels edificis, que, amb diferents alçades, ocupaven la totalitat dels dos solars.
El conjunt d’edificis, que integren l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès, estan sobre l’antic espai del recinte de culte imperial de Tàrraco. Només un d’ells, el de la casa número 5 del carrer Santa Tecla, queda fora del recinte. Era evident que la mitgera entre les cases núm. 3 i 5 coincidia amb la traça del mur que tancava el recinte de culte (tèmenos) de la seu del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (s. I dC). La seva presència al Col·legi d’Arquitectes (extradós) i al restaurant del carrer de la Baixada del Patriarca (intradós) feia pensar que amb tota seguretat quedaven restes de la seva imponent presència.
Durant la fase de redacció del projecte, elaborat pels Serveis tècnics del Consell, es varen fer diferents cales en la paret mitgera de la casa número 5, sense que es trobes cap referència al mur. Conscients de la seva presència, el 2002, quan s’iniciaren les obres de remodelació dels dos edificis i els treballs arqueològics, es varen fer noves cales a mesura que s’anaven enderrocant les deteriorades estructures dels vells edificis. Fins que, inevitablement, va aparèixer.
Es va seguir la seva traça. En alçada només es conserva en la zona mes distant del carrer, en la que forma mitgera amb la Casa dels Concilis (avui Museu Bíblic), fins el nivell de la planta entresòl de l’edifici projectat. La troballa va permetre la documentació d’un segment de la fonamentació del mur de tancament oriental del recinte de culte, que feia de base de la paret mitgera en tota la profunditat de l’edifici. La part emblemàtica del mur es devia enderrocar (reutilitzant els seus carreus) quan s’obrí el carrer de Santa Tecla, facilitant una nova divisió parcel·laria després de que l’espai deixes de ser Hospital.
Les excavacions arqueològiques, realitzades per Còdex sccl, comportaren el descobriment d’un nou element: un mur transversal al del tèmenos, amb la mateixa qualitat, que ocupava la totalitat de la paret mitgera oposada al carrer (que també ho és amb la Casa dels Concilis). Es tracta d’un exedra, que té la seva replica simètrica en el mur oest del tèmenos situat dins del recinte de la catedral.
En aquest soterrani també es trobaren diferents arcs medievals. Dos d’ells, els situats en la paret mitgera amb el número 7, són apuntats i podien haver format part d’algunes de les estructures de l’Antic Hospital.
El Consell no va dubtar en modificar el projecte, variant el nivell dels sostres i modificant l’estructura, per tal d’adaptar-lo a les restes romanes i medievals. El soterrani, no previst en el projecte inicial, es va deixar diàfan i sense ús concret, retallant el sostre previst i formant un doble espai per tal de poder admirar el fonament i el mur romà en tota la seva alçada.
Com passava en la primera ampliació, les façanes dels edifici 3 i 5, que devien la seva fesomia inicial al moment en que es va obrir el carrer de Santa Tecla, tenien diversos elements arquitectònics que mereixien ser conservats, molts d’ells a la vista i altres amagats sota capes d’arrebossats.
Es conservaren la portalada amb dovelles; tots els carreus de la planta baixa que conformaven les diferents obertures; les finestres i balconades del primer pis i de l’entresòl, totes elles emmarcades amb muntants i llindars de pedra, recuperant les parts que estaven cobertes per altres materials. També es mantingueren les baranes originals. Tots els elements es conservaren en el seu lloc, només es desplaça una llosana de pedra d’un balcó de la segona planta que és col·loca en l’obertura central de la “nova” segona planta. A la façana d’aquesta planta se li dona una solució amb continuïtat a la resta de l’edifici pel que fa a la seva situació en alçada, però amb un remat diferent, tot reduint l’alçada dels vells edificis.
(Plànols de la façana del carrer Sta. Tecla, abans i després de la segona ampliació. Dibuixos: Empar Lladó i Paco Ruiz).
Cronologia de l’edifici
s. I dC
Del primer projecte de recinte porticat que envoltava el recinte de culte del temple d’August, de proporcions més reduïdes que les que finalment el projecte assoliria, està documentada una rasa constructiva (A), situada sota la lògia de la façana romànico-gòtica.
Del segon projecte de tèmenos (època flàvia, segona meitat del s. I dC) es conserva, a la mitgera entre les cases núm. 3 i 5, un segment de la fonamentació del mur de tancament oriental del recinte de culte (B). La part monumental del mur, en alçada, només es conserva en la zona on l’edifici fa mitgera amb la Casa dels Concilis (C), on també hi ha un mur transversal al tèmenos que forma part d’un exedra (D).
1171
En el testament de l’arquebisbe Hug de Cervelló, redactat i definit post mortem, s’explicita el llegat de 100 morabatins per l’hospital que, segons diu ell mateix en el document, havia iniciat a la ciutat. Aquesta és la data més remota que ens aporta indicis de l’existència d’un hospital a la ciutat o, si més no, d’una fase avançada de la seva construcció (E).
1464
Es fusionen l’Hospital de la Seu, o dels pobres, i el de la Ciutat, donant lloc a l’Hospital de Santa Tecla. La façana s’amplia en alçada, donant-li la fesomia que, malmesa i modificada, va arribar fins l’època actual (E).
1588
S’inaugura el nou edifici de l’hospital situat a la Rambla Vella i si traslladen els malalts. Fins aquell dia, el primitiu hospital, modificat i ampliat, havia acollit pelegrins, pobres, malalts, expòsits i tothom qui hi havia acudit. Poc desprès, a partir de 1591, s’iniciaria la venda i transformació de l’espai i l’obertura del carrer de Santa Tecla.
1991
El 22 de març s’inaugura la seu del Consell Comarcal a l’Antic Hospital amb la recuperació de la façana romànico - gòtica (E).
Uns anys més tard, 1995-1996, es fa una primera ampliació de la seu amb la incorporació de l’edifici núm. 1 del carrer de Santa Tecla. Finalment, en el període 2002-2004, s’incorporen els edificis núm. 3 i 5, trobant-se el mur del tèmenos, l’exedra, i uns arcs medievals (F), que es conserven al soterrani.
(Planta baixa de la seu del Consell, amb les diferents fases de rehabilitació i amb la situació dels elements arqueològics i arquitectònics més significatius. Dibuix: Paco Ruiz).
