PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL NOSTRE CINEMA PARADÍS. ELS INICIS DEL CINEMA ALS POBLES DEL TARRAGONÈS
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL NOSTRE CINEMA PARADÍS. ELS INICIS DEL CINEMA ALS POBLES DEL TARRAGONÈS de Pedro Nogales i José Carlos Suárez (fotos)
A la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, s’ha presentat el llibre EL NOSTRE CINEMA PARADÍS. ELS INICIS DEL CINEMA ALS POBLES DEL TARRAGONÈS de Pedro Nogales i José Carlos Suárez
L’acte ha estat conduït pel Sr. Josep Maria Caparrós, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona. Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració de REPSOL.
Aquest llibre és una investigació històrica sobre l’assentament del fenomen cinematogràfic als pobles de la comarca del Tarragonès, en els seus primers anys de vida (1897-1939). És un treball exhaustiu de recuperació de la memòria de persones, locals i projeccions que hem oblidat i que van posar les bases del major entreteniment del segle XX: el cinema.
Segons els autors, els inicis de l’exhibició al Tarragonès vénen marcats per l’empenta d’uns emprenedors pioners i per l’interès més cultural que econòmic a exhibir els films. Els locals eren ateneus, entitats i col·lectius que de vegades implicaven formacions polítiques, conservadores o progressistes -o directament revolucionàries- com la que va sorgir a la Riera de Gaià amb l’enigmàtic nom de ‘La Bombilla’. També hi hagué una ‘Bombilla’ a Salomó, com informava en la presentació el seu alcalde i vicepresident de la Comissió deCulturadel Consell Comarcal, Antoni Virgili.
En aquest llibre, el lector descobrirà persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè varen estar dedicats a una cosa tan poc important com era el cinema. En conjunt és un recorregut de més de 40 anys pels nostres pobles, en el que descobrim noms i llocs on es va fer cinema. Però, sobretot, veurà la riquesa d’una relació que ni tan sols podia imaginar. En aquesta obra es fa palès que el cinema era una mena d’agent modernitzador dels pobles i encara avui queda molt per descobrir d’aquesta història que no només es fa a base de títols del pel·lícules, sinó també de persones. Noms que el pas del temps està deixant en el més absolut oblit i que s’han de recuperar urgentment, perquè hi ha veritables tresors d’informació cinematogràfica als arxius locals i perquè el cinema a casa nostra no és una cosa de fa quatre dies, sinó que té més de 100 anys d’història.
És el resultat del treball guanyador del XIVè Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2012, que s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis quela componen. Eljurat d’aquella convocatòria estava integrat perMontserrat Palau,Salvador Antoni Josep M. Sabaté professors dela Universitat Rovirai Virgili i Jordi Piqué, Arxiu Municipal de Tarragona.
La beca té una dotació de 2.450 € i la publicació del treball dins la col·lecció Els llibres del Consell.
En aquesta col·lecció s’han publicat, en conveni ambArola Editors, els treballs següents:
- El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona (segles XVI i XVII) de Josep M. Recasens i Comes.
- L’Altra Riba. Trajectòries de vida i migració de dones d’origen marroquí al Camp de Tarragona de Marta Alonso Ortiz del Rio.
- Les actituds de l’elit civil tarragonina durant la restauració (1890-1914). Cohesió interna, dependència externa de M. Jesús Muiños.
- El setge de Tarragona de 1641 deManel Güell.
- Supervivència de postguerra. El cas de Tarragona d’Ester Magriñá.
- La família tarragonina a la segona meitat del segle XIV d’Elisabet Gràcia.
- De Kese a Tarraco. La població de la Tarragona romanorepublicana, amb especial referència a l’epigrafia, de M.Isabel Panosa.
- Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi. Els moviments socials al Tarragonès (1975-2010), de Marc Suanes Larena.
- El Codony a l’inici del segle XVI. Paisatge, economia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir d’un capbreu de 1510, d’Hèctor Mir Llorente.
- Formació i usos de l’espai urbà medieval a Tarragona, segles XII-XIII, de José Javier Guidi i Alberto Villuendas.
- L’articulació del primer sindicalisme de postguerra al Tarragonès (1939-1944), d’Antoni Gavaldà.